Arxiu Tornar

O futebol

DIRECCIÓ: Sergio Oksman

DURADA: 68 minuts

VOSE PORTUGUÈS

 Sergio Oksman és un geni del documental. Porta 20 anys produint, escrivint i dirigint per a cinema i televisió. En 2013 es va fer amb el Goya al Millor Curtmetratge Documental per a Story for the Modlins. Ara estrena el seu següent treball, en el qual transcendeix les regles del gènere per atrapar-nos entre la realitat i la ficció partint del retrobament real amb el seu pare a Brasil després de gairebé 20 anys sense contacte.

O futebol té com a teló de fons aquest viatge personal de Oksman que coincideix amb el Mundial de Futbol de 2014: una sèrie de partits que haurien d’estructurar la trobada paterna-filial però que mai arriben a veure’s, un partit de semifinals que posa en peus a tot el país i acaba amb el vergonyós resultat d’1-7 enfront d’Alemanya. Converses que queden pendents i ja mai tindran lloc.

La cinta ha estat seleccionada en Festivals com el de Sevilla o Mar del Plata i ha estat una de les grans sorpreses del recent Festival de Locarno, on ha rebut l’aplaudiment unànime de públic i crítica, doncs es tracta d’una pel·lícula absolutament personal i rodona, omple de vida, de secrets, de sorpreses i d’humanitat, narrada amb eficàcia i amb molt valor.

“(…) la sensació d’estar enfront d’una pel·lícula intel·ligent, eficaç, absolutament rodona”.

(Horacio Bernades, Página 12)

“Sergio Oksman manté la seva trajectòria lligada al documental encara que, tenint en compte la línia que ha traçat amb el seu últim treball, O Futebol, és difícil precisar en quin terreny es mou. (…) Oksman part de la realitat amb un rigor extrem per construir un relat amb les regles pròpies de la ficció (…) una de les millors pel·lícules que s’han vist aquest any a Locarno. Un apassionant viatge que comença transitant territoris desconeguts per acabar instal·lant-se en un lloc comú, i on el que menys importa és el futbol (…) sensibilitat des de l’inici fins al final”. (Raúl Liébana, El espectador imaginario)

 “(…) excel·lent documental/assaig personal (…) O Futebol és un documental en el seu contingut, però la seva forma no és clàssica del gènere. Oksman cuida cada plànol i es nota que va posar pautes per a certes escenes, però això no li impedeix revelar part de la seva pròpia vida i la del seu pare, arribant a un nivell d’intimitat que sorprèn. Evadint la sensibleria i amb tocs d’humor gràcies al pare cascarrabias, la pel·lícula commou amb una realitat senzilla. Com sol passar en la vida, en O Futebol no hi ha grans escenes de reconciliació: les absències pesen i queden coses per dir”. (Maria Fernanda Múgica, La Nación)

“(…) la pel·lícula conté vida, respira fotograma a fotograma una realitat que, malgrat el component fortament personal que concerneix al director, és capaç de connectar d’una manera veraç, intel·ligent i sincera”. (Víctor Blanes Picó, El antepenúltimo mohicano, ©Revista EAM / L’Alternativa 2015 )

Aquesta entrada va ser publicada a Arxiu. Guarda l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.