Agenda Tornar

Darrera projecció de CinèFilms: Los asesinatos de mamá

Diumenge 29 de maig a les 20.30h - Los asesinatos de mamá (John Waters, 1994)

El cicle finalitzarà el 29 de maig amb Los asesinatos de mamá (Serial mom) dirigida per John Waters l’any 1994, amb Kathleen Turner de protagonista, secundada pel woodyallenià Sam Waterston, Ricki Lake i Matthew Lillard, a qui possiblement l’afectaren de ple els excessos homicides de la pel·lícula, ja que només un any després va seguir el mateix camí psicopàtic a Scream (Wes Craven, 1995).

Director, actor, escriptor, professor de cinema i fotògraf, John Samuel Waters jr va signar, en el decenni dels anys 70, alguns dels títols més transgressors de la història del setè art nord-americà.

Envoltat per l’escàndol que provocaren aleshores les seves produccions, especialment les emmarcades dintre de la ‘Trash Trilogy’ (o ‘trilogia de la deixalla’), el seu nom es troba íntimament lligat al de la seva mussa per excel·lència, Divine, nascut amb el nom de Harris Glen Milstead y prematurament desaparegut amb només 42 anys d’edat. Precisament, Divine protagonitza la cinta de culte Pink Flamingos (1972), que integra la ja esmentada ‘Trash Trilogy’ juntament amb Cosa de hembras (Female Trouble, 1974), de nou amb Divine, i Desperate Living (1977).

A finals dels anys 80, Waters va abandonar, si més no parcialment, la seva condició de outsider per afrontar projectes amb més pretensions comercials. És el cas de Hairspray (1988), que protagonitzen Sonny Bono i la seva inseparable Divine; Cry Baby (1990), amb un reclam de cartellera tan efectiu com Johnny Depp, i, sobretot, Los asesinatos de mamá, que compta la història d’una mare de família, organitzada, metòdica, sistemàtica, aparentment civilitzada, que, en canvi, està disposada a castigar, i no només amb una estirada d’orelles, a tot aquell que no segueixi les normes tal com les entén ella, encara que el ‘pecat’ no sigui altra cosa que no dipositar els fems en l’escombraria que pertoca.

Possiblement, si es compara aquesta cinta amb les que Waters va rodar els anys 70, s’arribarà a la conclusió que la seva càrrega transgressora és molt menor. La imatge de Kathleen Turner fent servir les estisores per alguna cosa més que per a tallar-se les ungles no resisteix comparació amb la de Divine menjant una defecació canina a la darrera escena de Pink Flamingos.

Però, tot i admetent aquesta dulcificació en el discurs cinematogràfic de Waters, tampoc deixa de ser cert que Los asesinatos de mamá no és, precisament, una comèdia a l’ús. El seu humor, hilarant i més vermell que negre ateses les circumstàncies, constitueix un atac sense contemplacions al mite de la ‘happy family’ nord-americana, els valors de la qual deixa Waters tan escapolats com els cossos d’algunes de les víctimes de la ‘serial mom’ que interpreta Turner.

Aquesta entrada va ser publicada a Agenda, Arxiu, Cinefilms, Esdeveniments, Notícies. Guarda l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>