Dura, real, commovedora i brillant.

Pot ser que sigui el Gaspar Noé més tendre i sensible, menys dur i frenètic, però més bestial en la cruesa d'una realitat a la qual no sempre volem mirar als ulls.

La trista crònica de la vellesa, les seves ombres, pors i la seva implacable arribada. Una elegia defensada meravellosament bé per dos actors, Dario Argento i Françoise LeBrun, que es van enfrontar a un guió lliure i obert, improvisat.

Vortex és el final d'una festa efímera. Com no es cansa de defensar el seu protagonista, el cinema és somni i, a vegades, és esquinçador.

Aquí podeu comprar la vostra entrada