Joventut, complexitat i tendències fosques per a tractar de captar el conflicte continu que resulta ser l'adolescència. Una espècie de verges suïcides en l'era d'Instagram.
Santi Amodeo, director de Las gentiles, aborda amb naturalitat i realisme la desorientació de la joventut en l'època d'internet. Ana i el seu amiga Corrales, per la qual sent fascinació, travessen un període convuls i intens en el qual el suïcidi és més atractiu que fer el salt cap a la vida adulta.
A Las gentiles no hi ha paternalisme ni condescendència, no hi ha moralina ni reprimendes, només el punt de vista únic i transgressor de la seva protagonista.
Abisme, foscor i un repartiment difícil d'oblidar.
Compartir