Hi ha directors que ens agraden i després hi ha Paolo Sorrentino.
A CineCiutat presentam l’Univers Sorrentino perquè el seu cinema no es mira de passada: es gaudeix, es discuteix i fins i tot es cita l’endemà amb un bon cafè. És barroc, sí, és excessiu, també. Però davall tot aquest artifici hi ha una cosa molt senzilla: personatges intentant entendre per què la vida no era exactament com l’havien imaginada.
Sorrentino filma la decadència com si fos una festa. Filma el poder com si fos teatre. I filma la bellesa (aquesta gran bellesa) com una cosa que fa una mica de mal.
Programa (clicant a cada títol podeu accedir a les entrades):
13/03 – La gran belleza
20/03 – Parthenope
27/03 – La juventud
1/04 – La Grazia (en cartell)
2/04 – The Young Pope · Capítol 1 · T1
Roma com a musa eterna. Música que passa de Raffaella Carrà al rèquiem sense despentinar-se. Discursos llarguíssims que, misteriosament, no avorreixen. I una càmera que no camina: desfila.
Si ja sou sorrentinians, sabeu que això no és un cicle: és una excusa per tornar-hi a entrar. I si no ho sou, aquest és el moment perfecte per entendre per què mig planeta va caure rendit davant un senyor anomenat Jep Gambardella.
Ens veim a la sala amb ganes d’excés, de bellesa i d’una mica de drama elegant.
Descobrint Cinema compta amb el finançament del Consell de Mallorca i la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i CopyCorner.
I a més, s’ha sumat a aquesta petita (o gran) idea d’olla col·lectiva la pizzeria Santa Chiara, demostrant que quan el barri empeny en la mateixa direcció, passen coses guapes.