Adorada per molts i injuriada per altres punts, Amélie va tenir la capacitat de marcar tendència. Una època en la qual regnaven les cabelleres curtes afrancesades i les vestimentes acolorides i estrafolàries.

La dolçor i inventiva d'Audrey Tautou, la música de Yann Tiersen, el París de l'amor i la bogeria, els colors, les textures i els fotoràpids, els nans de jardí i l'encanteri de les coses fetes amb originalitat, estètica i elegància van fer de Amélie una pel·lícula especial.

I, encara que sembli mentida, aquesta joveneta de cap en els núvols, compleix vint anys i des de CineCiutat no podíem no incloure-la en el nostre cicle ‘2001, ara que tinc 20 anys’.

Els pròxims 2, 3 i 8 de juliol tindrem l'oportunitat de tornar a veure la joia de Jean-Pierre Jeunet.