“Quina meravella que hi hagi cineastes amb pel·lícules que semblen fetes només per a tu. Ja sé que són per a tots, però jo les sento meves: em parlen, em concerneixen, em trontollen. I m'ho diuen de la manera més atractiva. Fa temps que Joachim Trier és un d'ells”.
És d'agrair quan un crític de cinema escriu de manera directa, senzilla i emocional. Reflexions per a tots els públics nascudes de la passió i l'emoció. Javier Ocaña és, des de fa anys, un dels nostres referents i aquestes línies sobre ‘La peor persona del mundo’ ens van commoure.
El cinema en el qual creem parla, concerneix i trontolla. Tant de bo ens passi el mateix que a ell amb la darrera pel·lícula de Joachim Trier. Un retrat generacional lluminós -i a vegades lleuger- sobre la maternitat, el compromís i la parella. Una pel·lícula tendra i a vegades amable i altres divertida.
Un homenatge als dubtes i a les persones que, a vegades, es deixen portar per elles.
Nominada a Millor Guió Original i a Millor Pel·lícula Internacional.