Que Mia Hansen Love estreni pel·lícula és sempre motiu d'algaravia, expectació i alegria, molta alegria. Sobretot per als amants de la delicadesa, la tendresa, l'amor i el cinema d'autor europeu que ella, entre altres, lidera.
Després de la seva incursió en aquella estimulant illa en la qual Bergman va passar els seus últims dies, en Un bonic matí s'inspira en la seva pròpia separació i en la mort del seu pare.
El resultat és un retrat emotiu, commovedor i emocionant de l'amor i les seves dependències afectives, la pèrdua i el record.
Léa Seydoux, amb la seva aura de tristesa —tan francesa, tan despreocupadament estilosa, tan perfecta–, atorga una llum meravellosa a una pel·lícula que, encara que parli de la pèrdua, està repleta de lleugeresa i optimisme.
Una pel·lícula rodona i carregada d'encant.