Jaime Rosales ens agrada sempre. Com a persona, com a director, com amic i com a cinèfil. Ens agrada el seu cinema i les seves el·lipsis, els seus silencis i els seus somnis. Ens agrada com explora les relacions humanes i, sobretot, com aborda la joventut i les seves vicissituds.

Si a Hermosa Juventud explorava la seva part més naturalista a través d'Ingrid García-Jonsson, en aquesta ocasió és Anna Castillo la protagonista dels seus desvetllaments: una jove mare soltera que s'enamora de l'home equivocat.

Una pel·lícula sense artifici i amb molta intenció que conta les peripècies vitals d'una dona i els homes -covards, tòxics, egoistes- que entren i surten de la seva vida. Un retrat creïble que torna a reivindicar a Anna Castillo com una de les grans actrius del nostre país.

Llarga vida al cinema de Rosales!