D'entre tots els motius per anar al cinema (veure una pel·lícula d'estrena, en pantalla gran, sense distraccions...) el més romàntic de tots és el de compartir una experiència amb gent desconeguda. I d'entre tots els generes, el més agraït per compartir és el de la comèdia, rialles que es contagien fins a fer d'una sala de cinema una festa.

Això és el que aconsegueix la flamant guanyadora de la Palma d'Or Triangle of Sadness, una pel·lícula capaç de desencaixar la mandíbula dels espectadors tant pel seu humor histriònic com per la seva salvatge crítica social. I és que com bé saben els grans directors, la comèdia és la millor porta d'entrada per a les realitats més incòmodes.

El títol de la pel·lícula al·ludeix a com es coneix en el món de la moda al triangle que hi ha entre el principi de les celles i la part superior del nas, una de les zones més operades en procediments estètics per tal d'eliminar-ne les arrugues que s'hi formen amb el pas del temps, donant-nos a entendre que la finalitat última dels diners és que ens permetin viure en una perpètua joventut.

Però no només a això es refereix el títol, també apunta a l'estructura en tres parts del film i al triangle de les bermudes, aquell punt misteriós en mig del mar del qual ningú torna. I és que no hi ha puntada sense fil en aquest film que ens parla de les dinàmiques de poder i que posa sobre la taula la màxima capitalista que tot és una transacció.

En definitiva, la millor transacció que podeu fer aquesta setmana és anar al cinema a gaudir del creuer de luxe al qual ens convida Ruben Östlund, perquè no cada setmana s'estrena una Palma d'Or i encara menys una tan divertida. Tant de bo la sala estigui plena, perquè ben segur que serà una festa.

Gerard Jaurena